1. |
Folls
03:45
|
|||
|
Veniu amb mi
us sento riure de lluny.
Veus de tots colors em recorren
la nuca
i el psiquiatre em diu que tinc al·lucinacions.
I em desdibuixo si no puc cantar.
Taritatirututim...
No m’oblideu,
no he començat a sonar.
Després de ballar
per tots els carrers del món.
Buscant la cordura
o la casa dels folls,
que m’aïlli dels monstres, que em desfaci d’amor.
Taritatirututim...
Digueu-me a on sóc
perquè mai ho he entès.
Saltant les proves que em poso jo
o el firmament
No sé si res em venç,
res a perdre-hi no tinc.
No hi ha un planeta
pels ocells de bosc.
Per no trobar un final
tinc un somni altre cop.
Taritatirututim...
|
||||
2. |
Balada
04:51
|
|||
|
Escriu una cançó
a on perduri la bellesa.
Alça’t al vol
amb collarets de llum.
Desperta del malson
amb una flor a la mà.
Canta a l’albada
celebrant el sol.
Paranys de tristesa,
l’alegria és a un pas.
Reviu la memòria
dels dolços records.
Escapa del tedi,
busca la passió.
Camina amb tendresa,
reposa en la inspiració.
I passi el que passi
podràs comptar amb mi,
ja no queden més pors
per a tenir-te del tot.
Fondre’m amb tu
en un etern delit,
canta per a mi.
Viu la paraula
com una llavor.
Disfressa’t de poeta,
no tinguis més por.
Vesteix de paraules
una nova dimensió.
Escriu cada dia
com un llibre exitós.
Surt de la gàbia,
vola ben amunt.
Recull la riquesa,
posa-la en una cançó.
Troba la quietud
assossegant el cos,
deixa l'equilibri
en etern repòs.
I passi el que passi...
Vola amb mi.
Perdura amb mi.
|
||||
3. |
Pàgines en blanc
03:54
|
|||
|
En perdre-ho tot,
trobo dues opcions:
la vida o la mort,
les flors o la destrucció.
Baralles internes em contracturen la carn,
em retrobo a dins i busco la felicitat.
Les penes seran past per les flors.
Pàgines en blanc,
trencant els jocs.
I ara em sentiré
amb les meves cançons,
com un taronger amb la saba bombejant.
I en el meu instint sempre hi haurà,
un sepulcre savi per alimentar.
Les penes seran…
|
||||
4. |
Hores Velles
04:07
|
|||
|
Les hores velles
m’arruguen el cor,
aquí cada nit em vull tancar.
Aturaré les hores fosques,
d’un vell malalt, d’una malaltia.
El temps em cansa les hores fartes,
sense dolor t’esperaria.
Tinc hores sordes
no hi ha ningú
m’importa poc però cridaria.
La sang em bull
cantant a pols
m’ensorraré.
Hores d’amor
de jocs i errors, delícia i son,
hi tornaria m’hi vull trobar.
uhh...
Veig com te’n vas
no et deixo anar
sense maltracte
com tu voldries.
Hores amb tu, fer-ho millor
tenir per mi el teu amor.
uhh...
|
||||
5. |
Oasi
03:53
|
|||
|
Vull entrar a les llànties blaves
d’un oasi en zel.
Esbrinar enigmes,
convertir el verb en acció.
Destriar el passat benigne
de la xacra que no em deixa en pau,
no, no, no em deixa en pau.
Potser així algun dia deixaré que m’escoltis,
obriré la porta i de la sarcoma en quedaran,
només foradets.
Melodies sobreïxents
em lleven del llit cada matí,
composant i esdevenint cançó.
I les muses que no vinguin a retreure’m altre cop
que no treballo prou.
Potser així...
Que l’almanac deixi de dir-me que faig tard,
que l’espectre del sabotatge
se’n vagi a fer un vol.
Que el sol em digui bon dia i tu alguna cosa més,
adona’t de que hi sóc
Potser així...
|
||||
6. |
Melodies
06:11
|
|||
|
Una nina antiga dins un bagul,
un viatge interior que recorre l’instint.
Olor terra molla després de plorar
un tren de la bruixa, un palau encantat.
Ets com un vestit nou a punt d’estrenar,
l’illa d’un nàufrag mort de gana i de fred.
Una estació màgica d’un periple cansat,
una terra nova per a somiar.
Ara que reconec el meu viatge
avui que puc agafar el meu tren,
voldria demanar-te que vinguessis amb mi,
hi ha un tren per a deixar de patir.
Una història amb un bon final,
una perla guardada a dins el mar.
Una droga benèvola, un crit de sang
un cor que batega sense sedants.
Un quadre que pinta la realitat,
una roda quadrada que vol girar,
sopa calenta un dia d’hivern,
un bany a la sorra al sol de Maig.
Ara que...
La creu que arrossego no sé des de quan,
un amant erogen a punt d’esclatar.
Una rival de les meves necessitats,
la comparsa del meu carnaval.
Una espina clavada a tots els cors,
una barca inundada a flor d’aigua.
Un vell sagitari que dispara l’arc,
a qui no tinc més remei que estimar.
Ara que...
|
||||
7. |
Blues pel meu Pare
05:32
|
|||
|
Patiràs
i et moriràs,
no t’he pogut salvar.
Com treure’t aquesta condemna?
el mal que se’t menja per dins.
Només puc cuidar-te,
fer-te lleu el patiment.
T’espera una tomba de flors.
Somiaràs
un son, més alt que la vida.
T’enduràs tot allò que has viscut.
Podràs oblidar el teu dolor.
Dormiràs,
no podràs eixugar-me les llàgrimes.
Et guardaré dintre meu.
Cantaré un blues
per a tu,
pensaré en tu,
restaràs dins meu.
Ho deixaré tot per a recordar-te.
No t’he pogut salvar.
Te ’n’ aniràs
res puc fer, què puc fer?
el dolor sortirà en el temps.
Te ’n’ aniràs
res puc fer, què puc fer?
el buit et farà present.
Dormiràs,
no podràs eixugar-me les llàgrimes
et guardaré dintre meu.
Te’ n’aniràs
res puc fer, què puc fer?
el blues et farà present.
Blues per a tu.
|
||||
8. |
Home
04:42
|
|||
|
No destrossis els trossos del meu cor,
que reculls cada dia.
Encreuats dels camins,
que em porten al cel del teu infern.
Ni deixis que em trenqui a deshores,
mentre t’espero.
Deixa que la sort ens porti i
la sorra calenta ens cremi.
No és l’esforç, el que em cansa,
sinó les teves passes.
La lenta ràbia que et sua pel front,
la pols que empasses si no et fas fort.
No coneixes el desencant,
les teves mans s’han tornat de pedra.
D’un extrem a l’altre
com el qui està boig.
Què sabràs tu de la meva foscor!
I del disgust dels morts
davant els vius.
|
||||
9. |
Jocs de marbre
05:01
|
|||
|
Mai t’he promès res,
però algun dia entrarem dins d’un joc,
ple de petxines que hauré pintat per tu,
tan sols per a tu.
I aigualits descendrem
pels passadissos, prohibits i enyorats,
pels nostres sexes de marbre.
Petxines blaves que baixaran
per tots els mars encesos
per la nostra distància.
T’enyoro i no descanso sense tu,
sense el teu pes a sobre meu.
I a fora continua plovent,
deu haver-hi fred i gent.
Escultures de carn, ignorant la seva presó.
Has relliscat i has baixat a un pou gris
però ja ha passat tot,
ja en surts.
I encara que no t’agradi avui no hi sóc
i estic asseguda sola en un banc de l’estació.
Passa un tren cada hora
i no reconec el meu
però no passa res.
Inventaré traçats a les estacions del meu temps.
I si la mort apareix, no li faré cas, no! no!
I a fora continua plovent,
deu haver-hi fred i gent.
Impulsos que es perden per les vies dels trens.
I a fora…
|
||||
10. |
Conte
02:53
|
|||
|
Viure dins d’un conte
veure el món per un forat.
Viure des del cel.
De cop les aigües s’han trencat.
Sóc filla d’un ogre molt gran,
d’un pas a un destí a on no existeix l’amor.
Corrent com els mals esperits.
Llençaré el meu cap, quan no em deixi sentir
i mataré tots els corcs, que no em deixen volar.
Hem passat pel llocs que saben dels meus plors,
espais verinosos on no m’hi vull estar.
I no vull ser com tu, tampoc com els que m’han criat.
I he deixat de sagnar
per seguir als pelegrins
que no resen al cel,
he apartat les agulles
que no em tornin a punxar.
He buscat la mort
vivint en un malson.
Recordo quan l’amor era d’or,
de pedres precioses, de sucs d’una vall.
Ets la cançó d’amor, més llarga que he escrit.
He buscat la mort
vivint en un malson.
Recordo quan l’amor era d’or,
de pedres precioses, de sucs d’una vall.
Ets la història d’amor més llarga que he escrit.
|
||||
Àngels Ortiz Roses, Spain
If you like Àngels Ortiz, you may also like:
Following up their excellent comp of Bay Area talent, OIM release Whiskerman's new gospel-tinged LP.
go to album
Serrated alt-rock from this Washington group hits the perfect combo of big riffs and bigger hooks.
go to album
Psychedelic, soft-focus dance grooves abound on the new one from Austin artist Dorio, full of limber riffs and gentle vocals.
go to album
Cardiff band Red Telephone can't disguise the pure pop sensibility in their blistering alt-rock songs.
go to album
The Gospel of Holden Brown and the Wishes
by Holden Brown and the Wishes
Wry and witty rock that channels the arch spirit of Stiff Records in its snappy lyrics.
go to album
From Kyiv, Ukraine, Love'n'Joy deliver indie pop bursting with joy—nervy guitars and irresistible melodies.
go to album
Are You Glad I'm Gone? / Nothing Else
by Trash Man
Two new songs from the Nashville musician (and drummer in Sad Baxter) reveal a talent for rock hooks and anthemic power pop aesthetics.
go to album
